Aquest article presenta un relat biogràfic d'Adam Curle, amb un èmfasi especial en el desenvolupament de les seves idees sobre la pau i els estudis per la pau i en l'impacte que aquestes idees van tenir sobre el desenvolupament d'aquest camp en els aspectes teòric i pràctic. Curle va ser el professor fundador del Departament d'Estudis per la Pau a la Universitat de Bradford al Regne Unit. Nomenat catedràtic l'any 1973, el Departament va iniciar els seus programes d'ensenyament i recerca l'any 1974. En aquest article es ressegueixen i s'analitzen la influència de Curle sobre el Departament i el seu desenvolupament d'una teoria i una pràctica de la pau i la conciliació. La seva teoria de la pau es basava en una síntesi de perspectives acadèmiques que recorren a la psicologia, l'antropologia i la teoria del desenvolupament, així com a la primera teoria de la pau d'altres innovadors en el camp dels estudis per la pau, entre els quals s'inclouen Johan Galtung y Kenneth Boulding. La seva pràctica de la pau es va desenvolupar a partir de l'experiència en el conflicte a gran escala de la Guerra Civil de Nigèria i en el conflicte entre l'Índia i Pakistan dels anys seixanta i setanta del segle passat, i es va distingir pel seu ús de la mediació no oficial o transformativa com a complement de la diplomàcia formal en conflictes d'aquesta mena. El seu ús de la mediació es va modificar més endavant quan, en els anys noranta del segle passat i en el context de la Guerra dels Balcans, va ajudar a mobilitzar suport per a la població local que volia oposar-se a la guerra civil i construir comunitats per la pau i cultures de pau. Al llarg del seu camí també va ser el precursor de la idea de la consolidació de la pau des de baix, que actualment els acadèmics i els professionals accepten com a mode principal de consolidació de la pau.