Un rei occidental i una noció antiga: reflexions sobre els orígens de l'ombudsing

Resum

La idea de l'ombuds ha arrelat a tot el món i ofereix una protecció molt important als ciutadans en els sectors públic, privat i social. L'ombudsing contemporani és una pràctica única que ofereix un mecanisme poc habitual i sovint imparcial de protecció per a l'individu que té algun motiu de queixa. L'origen d'aquesta idea moderna es pot trobar al món antic i també en la història escandinava. En un decret per a la creació d'un ombudsman superior signat pel rei de Suècia Carles XII l'any 1713, que llavors vivia exiliat a Turquia en un moment en què Suècia passava per una època de disturbis, ja apareix una primera versió d'aquesta idea. Algunes vegades, els mecanismes per a la pau sorgeixen del conflicte. L'oficina de l'ombuds modern és sovint fonamental per a abordar i reduir la burocràcia i el conflicte. Ara que l'ombudsing continua creixent a tot el món; ara que l'ombudsing es va estenent com a mecanisme de defensa dels drets humans; ara que els visitants de l'oficina de l'ombuds representen moltes cultures de tot el món, el fet de reconèixer les influències i els antecedents multiculturals de l'ombudsing pot aprofundir el diàleg internacional. L'objectiu de millorar la governança forma part integral de l'ombudsing modern, i aquest objectiu ja es pot veure en la creació del primer ombudsman superior, que actualment existeix a Suècia com a canceller de justícia. Els canvis en la funció de l'ombudsing entre 1713 i 1809 i en l'època posterior il·luminen el desenvolupament d'aquest càrrec contra el teló de la història. Les primeres versions de la idea inclouen la protecció de l'individu i objectius de bona governança. Per a l'ombudsman parlamentari i per als models contemporanis, la independència i la integritat són uns components bàsics de l'oficina. Amb el creixement de l'ombudsing en tots els sectors, la reflexió continuada sobre els patrons de poder, la governança, la responsabilitat i la cultura pot ser molt productiva.