El llargmetratge com a vehicle de disseminació de principis de resolució de conflictes

Bryan Paul Nykon

Resum


A les societats modernes, els llargmetratges tenen un paper molt important en la formació de creences, actituds i comportaments. La indústria de l'entreteniment utilitza actualment en gran manera mètodes de deshumanització de l'altre i de glorificació de la violència, la qual cosa alimenta la por envers l'altre i la creença en la legitimitat de la violència com a mitjà de resolució de conflictes. Aquest article manté que es pot aconseguir el contrari, és a dir, el foment d'una creença en la humanitat universal i l'eficàcia de les alternatives pacífiques a la violència, si en les pel·lícules de més èxit es fomenten aquests comportaments i aquestes creences i actituds. Les pel·lícules resultants "humanitzarien" en lloc de "deshumanitzar" i, per tant, serien una contribució positiva a la societat. Mitjançant la desconstrucció dels elements necessaris de les pel·lícules "d'èxit", l'autor també suggereix que les pel·lícules humanitzadores poden tenir potencialment més èxit que les pel·lícules deshumanitzadores perquè ressonen en un nivell més profund amb el públic. Amb suggeriments concrets sobre com desenvolupar elements humanitzadors en les pel·lícules, aquest article representa un primer pas cap al desenvolupament d'un marc de treball que ha de permetre transferir als professionals de la indústria cinematogràfica els coneixements avançats que la resolució de conflictes té sobre la dinàmica dels conflictes.


Paraules clau


estudis per la pau; resolució de conflictes; estudis cinematogràfics; producció cinematogràfica; cinema



DOI: http://dx.doi.org/10.7238/joc.v2i2.1315

Copyright (c)

Journal of Conflictology és una revista impulsada pel Campus per la Pau de la Universitat Oberta de Catalunya

Creative Commons
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca .