Transcendint fronteres construïdes: el paper de l’Estat en la gestió de la diversitat cultural a través del multiculturalisme

Resum

Actualment, la gestió de la diversitat cultural resulta inevitable. La globalització, els avenços en les comunicacions i en la tecnologia del transport, les migracions històriques i actuals i el llegat de l’expansió territorial i la colonització han posat en relleu la diversitat cultural i la diferenciació identitària. El multiculturalisme ofereix un enfocament alternatiu a la gestió de la diversitat, tot i que també presenta fissures tant teòriques com pràctiques que cal copsar en tota la seva profunditat a l’hora de formular i aplicar polítiques estatals. La societat és un gresol de cultures i identitats que interactuen, es fusionen, se separen i evolucionen. La interacció no és, ni molt menys, racional, no està exempta d’etnocentrisme ni està lliure d’unes pressions que poden arribar a ser uns actes d’allò més opressius contra els drets humans. Es diu que les cultures no són mai monolítiques, immutables, bones o dolentes. Cal veure-les totes com una cosa amb textura, com un tapís d’elements entreteixits que fomenta i limita els potencials individuals, que propugna creences en la pau i també en la violència. L’estat es troba en una posició estratègica per a adoptar polítiques que maximitzin els punts forts de cada cultura, ampliïn la llibertat cultural i permetin la transcendència cultural. La transcendència cultural és la capacitat dels individus i les societats per a traçar línies d’unió entre punts d’identitat aparentment dispars i elevar-se instintivament per sobre de les diferències per a assolir la coherència i la sinergia.