Elise Boulding: veus noves en la resolució de conflictes

Tom Woodhouse, Irene Santiago

Resum


Aquest article presenta una ressenya biogràfica i una anàlisi del treball i les idees d’Elise Boulding com a pionera de l’educació per a la pau, la recerca de la pau i l’activisme per la pau. En un context en què moltes de les figures més destacades en el sorgiment i l’evolució de la recerca de la pau i l’anàlisi de conflictes són masculines, aquest article posa l’èmfasi en la importància de les dones com a pacificadores i pensadores sobre la pau i en el paper que va tenir Elise Boulding en aquesta evolució de la pau vista des d’una perspectiva de gènere. Elise va néixer a Noruega l’any 1920, però va emigrar de petita als EUA i al llarg de la seva carrera acadèmica va assumir un paper destacat en algunes de les institucions clau que van conformar globalment la comunitat de recerca de la pau. Era una pensadora creativa que va obrir espais per a les “veus noves” que es mencionen al títol d’aquest article i va explorar la posició de les dones, els nens i la família en les pràctiques diàries de pacificació a la cerca d’allò que ella anomenava una cultura cívica global de la pau. La segona part d’aquest article adopta la forma d’un relat parcialment autobiogràfic d’Irene M. Santiago i el seu treball a les Filipines per demostrar la inspiració que ha representat Elise Boulding per als pacificadors contemporanis a l’hora d’integrar l’anàlisi de gènere en la política, la teoria i els projectes de la seva tasca de construcció de pau.


Paraules clau


Elise Boulding; educació per a la pau; pau des d’una perspectiva de gènere; activisme per la pau



DOI: http://dx.doi.org/10.7238/joc.v3i2.1607

Copyright (c)

Journal of Conflictology és una revista impulsada pel Campus per la Pau de la Universitat Oberta de Catalunya

Creative Commons
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca .