El gener del 2005, l’Acord general de pau (AGP) va posar fi formalment a la insurrecció al sud del Sudan, la rebel·lió a gran escala més antiga d’Àfrica. No obstant això, tot i que definia un full de ruta per a la pau, l’AGP, que era un tractat exclusiu de repartiment del poder, presentava alguns punts dèbils. Durant el període d’aplicació de l’AGP (2005-2011) hi va haver una intervenció exterior sense precedents al Sudan del Sud que va posar l’accent en la consolidació sostenible de la “pau a través de la construcció d’estat”. Aquest compromís permanent amb la construcció de la pau es va veure afectat per les contradiccions entre el seu enfocament restringit a la construcció d’estat i el context local polític, econòmic i social al Sudan i al Sudan del Sud, també després que el Sudan del Sud fos declarat un estat independent el juliol del 2011. Aquest article postula que, durant el període d’aplicació de l’AGP, l’enfocament de la “pau a través de la construcció d’estat” imposat externament al Sudan del Sud es va veure afectat per diverses limitacions que es van reflectir en la governança i en el desenvolupament econòmic. A partir de les proves recollides entre el 2005 i el 2011, aquest article insta a una reorientació tant de la intervenció externa contínua de construcció de la pau com de l’enfocament del govern del Sudan del Sud a la governança i al desenvolupament per a superar així els reptes polítics, econòmics i socials per a la legitimitat i la consolidació de l’Estat.