Sobirania de Jerusalem

Resum

La postura palestina en relació amb Jerusalem entra totalment en contradicció amb la que manté Israel. Tot indica que les dues parts es mantenen fermes en les seves postures. L’objectiu dels israelians és unificar la ciutat com a capital d’Israel i es neguen a negociar cap altra opció. Per la seva banda, Palestina vol convertir Jerusalem en la seva capital i mantenir la ciutat oberta als fidels d’altres creences i religions. La postura ferma israeliana en negociar el futur de Jerusalem amb els palestins es basa en els canvis que hi ha fet des que van ocupar la ciutat, i en concret en els assentaments israelians construïts als centres de població palestins. Israel ha aconseguit eliminar els trets palestins de la Jerusalem occidental. La postura palestina, però, té el suport de la comunitat internacional, que no reconeix la transformació israeliana de Jerusalem ni tampoc la ciutat com la capital d’Israel. A més a més, les resolucions de les Nacions Unides han condemnat sovint Israel per les seves activitats a Jerusalem i tampoc consideren Jerusalem com la capital d’Israel. Algunes resolucions de l’ONU han exigit que s’aturessin els assentaments israelians i han demanat a Israel que deixi d’actuar deliberadament amb l’objectiu de canviar les característiques de la ciutat. Israel ha imposat la seva postura per la força, mentre que la postura palestina es basa en la legitimitat i en el suport internacional. La resolució del conflicte entre Israel i Palestina no és possible si no es resol també la qüestió de Jerusalem. Veient la postura de les dues parts, la pau sembla inassolible a la regió en el futur proper.