Legalitzar la secessió: el cas català

Lluís Pérez Lozano, Marc Sanjaume Calvet

Resum


En aquest article repassarem les teories de la secessió principals des d’un punt de vista normatiu i les relacionarem amb el debat sobre la constitucionalització de la secessió i, en concret, amb el cas català. La nostra conclusió és que els conflictes de secessió són complexos perquè hi estan implicades diverses qüestions relacionades amb la justícia i la democràcia. Quant al cas català, nosaltres defensem l’adopció d’un enfocament constitucional o quasiconstitucional com a manera pacífica i raonable de gestionar el debat secessionista. Aquest enfocament tindria en compte allò que autors com Norman o Sunstein han suggerit en les seves anàlisis. Les democràcies liberals són capaces de considerar la secessió com una manera de solucionar les disputes territorials, que cal abordar des d’un punt de vista pragmàtic i raonable.


Paraules clau


ascriptivisme; Catalunya; constitució; independència; plebiscitarisme; Quebec; racionalitat; raonabilitat; remeisme; dret a decidir; secessió; autodeterminació



DOI: http://dx.doi.org/10.7238/joc.v4i2.1910

Copyright (c)

Journal of Conflictology és una revista impulsada pel Campus per la Pau de la Universitat Oberta de Catalunya

Creative Commons
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca .