Unió sagrada: zones frontereres europees qüestionades
Resum
Sobretot des de la creació de l’espai Schengen (1985; 1995; 2005), l’establiment de l’agència europea Frontex, l’octubre de 2004, i la implantació successiva de les missions integrades de vigilància fronterera, la Unió Europea i els seus estats aliats es manifesten davant els immigrants irregulars com una entitat maniobrable de zones frontereres traïdores i interrelacionades de manera relativament solta. Considerant la tendència actual de diluir dos elements principals de l’estat de dret liberal, és a dir, la jurisdicció i la rendició de comptes, també com a resultat de la gestió fronterera integrada de la Unió Europea, aquest article pretén explorar un seguit d’opcions per a fer públiques aquestes zones de governamentalitat post-westfaliana i per a abraçar la passió per la democràcia en un sentit diferent de la simple gestió. Concretament, aquest article presenta els elements dominants de les operacions governamentals d’Europa en zones frontereres, abans d’analitzar la qüestió de quins actes de desacord s’estan tornant visibles que no sols creuin les antigues fronteres nacionals sinó que també travessin i subverteixin zones frontereres, mentre mostren possibilitats per a l’associació i la reactivitat polítiques que no siguin les que són legitimades per l’estat democràtic liberal. Per a exemplificar aquests actes de desacord, aquest article remet al moviment actual Campament de protesta de refugiats de Viena, al projecte de recerca Arquitectura forense i també al projecte artístic Hotel Gelem. L’objectiu d’aquest article és il·lustrar i advocar per les diferents possibilitats de qüestionar la creixent institució de les zones frontereres europees mitjançant actes elicitius de desacord.
Paraules clau
DOI: http://dx.doi.org/10.7238/joc.v5i2.1937
Copyright (c)
Journal of Conflictology és una revista impulsada pel Campus per la Pau de la Universitat Oberta de Catalunya
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca .