Journal of Conflictology

Complete Issue Journal of Conflictology Volume 5 Issue 2

2014-11-27T10:45:15+01:00

Les arrels biològiques dels conflictes humans

2014-11-27T10:45:14+01:00

Les arrels biològiques dels conflictes humans vénen de lluny en la seva evolució i són, per tant, profundes. Per sort, algunes de les nostres tendències humanes més destructives poden ser mitigades o eliminades mitjançant l’evolució cultural. Però atès que la cultura és per a la biologia el mateix que el programari és per al maquinari, cal entendre correctament la naturalesa biològica dels conflictes per a poder proporcionar solucions, a més de bastir unes cultures de pau duradores. Aquest article se centra en les arrels biològiques dels conflictes humans. Una continuació seva giraria al voltant de la resolució de conflictes mitjançant l’evolució cultural.

El futur de l’Autoritat Palestina

2014-11-27T10:45:12+01:00

Els Acords d’Oslo signats el 1993 entre Israel i l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP) van permetre un control indirecte sobre els palestins, una estratègia millor i més econòmica que el control directe, per la qual el govern israelià va traspassar les competències administratives i de seguretat a l’Autoritat Palestina (AP) a Gaza i Cisjordània. Alguns polítics i experts palestins consideren la coordinació i la cooperació directes entre les forces de seguretat israelianes i palestines com una visió d’Israel adoptada en els acords de pau per a perpetuar l’ocupació. Per altra banda, hi ha qui creu que l’AP serà la base administrativa d’un futur estat palestí. A falta de proves d’un progrés concret cap a aquest objectiu, molts han començat a qüestionar la necessitat de l’Autoritat, que ha fracassat en l’execució de tasques de caire nacional. Actualment, l’AP sembla trobar-se en una crisi existencial. Els palestins la critiquen cada vegada més, i molts han cercat la manera de distanciar-se de la participació del govern als afers locals. A més, alguns dels seus líders han cridat a la seva dissolució. L’AP es troba collada per les preocupacions d’Israel i els problemàtics interessos partidistes contraposats pel costat palestí. Aquesta recerca explica els escenaris futurs de l’AP dues dècades després de la seva creació i analitza la possibilitat de redefinir el seu paper, considerant els desenvolupaments significatius pel que fa al nou estatus de Palestina a l’ONU, la reconciliació dins de Palestina i els esforços per a revifar i reconstruir l’OAP.

Pacificar el ciberespai a l’era del zettabyte

2014-11-27T10:45:14+01:00

El creixement d’internet i la revolució de les tecnologies de la informació i la comunicació, de les quals forma part, és un fet d’abast històric mundial, equivalent als canvis generats per les revolucions industrial i agrària dels segles XVIII i XIX. Actualment, estem vivint en un món basat en el coneixement, en què internet és el principal motor tecnològic de l’emmagatzematge, l’intercanvi i, en bona part, l’anàlisi i la creació de coneixement. La xarxa és també un espai qüestionat, en el sentit que els valors i les idees que genera i transmet no són neutres, sinó que tenen un gran impacte en la nostra manera de viure. Noves formes de militarització (ciberguerra) i d’explotació (cibercrim) són propiciades per la tecnologia web, i és possible afirmar que aquests aspectes més foscs corren perill d’esdevenir una característica dominant. Aquest article analitza les possibilitats d’utilitzar la xarxa per a millorar les capacitats de consolidació creativa de la pau mitjançant noves formes de ciberpau que complementin i ampliïn l’espectre dels tipus tradicionals de resolució de conflictes, al mateix temps que situen l’acció humana –les opcions i decisions de la gent– al centre del projecte per a generar una cultura mundial de la pau.

Conseqüències fonamentals de la guerra entre Etiòpia i Eritrea (1998-2000)

2014-11-27T10:45:12+01:00

L’article és un estudi dels efectes que ha tingut la guerra entre Etiòpia i Eritrea de 1998-2000 en els dos estats. L’objectiu és estimular un debat públic fonamentat sobre aquesta inacabable guerra freda. L’estudi és el producte d’un treball de camp dut a terme a Mäkällé, Adigrat i els seus voltants. La informació presentada s’ha reunit mitjançant entrevistes presencials semiestructurades amb els habitants de l’antiga zona de guerra pel costat etíop, refugiats eritreus i etíops deportats d’Eritrea. A més de les entrevistes, s’inclou bibliografia en forma d’informes i relats de guerra per a contrastar les dades recollides dels informadors. Tanmateix, no he entrevistat ministres, alts comandaments militars ni càrrecs administratius locals. La recerca pren un enfocament qualitatiu i històric. Tot i que l’estudi presenta informació adequada, s’ha trobat amb problemes en tractar una qüestió complexa i conflictiva en una situació en què bona part de la informació necessària per a la seva plena comprensió no es troba disponible. Per tant, s’han deixat de banda moltes qüestions fortament polèmiques. També ha sigut extremament difícil reproduir una imatge completa de tots els lligams causals, perquè la guerra mai no és un fet aïllat. Així doncs, en aquest article intento dilucidar els motius d’una guerra considerada inútil, tot avaluant-ne l’impacte econòmic, social, polític i ambiental des d’una perspectiva èmica.

Educació de noies a la Sierra Leone de la postguerra

2014-11-27T10:45:14+01:00

A qualsevol part del món, els conflictes tenen un impacte multidimensional en la societat. Esgoten els recursos humans i materials de l’estat. Mentre és fàcil substituir els recursos materials destruïts pel conflicte, el dany causat en els recursos materials és, en la majoria dels casos, difícil de recuperar. Els estralls del conflicte han tingut un efecte devastador a Sierra Leone. Les conseqüències en les noies han afectat directament i indirecta el desenvolupament del capital humà de l’estat en el seu conjunt. Actualment, un nombre creixent de noies que han crescut en un país devastat per la guerra estan esdevenint mares adolescents, tot creant un efecte multiplicador en el procés de construcció nacional. El nivell de pobresa del país ha ampliat el nombre de noies sense educació dins la societat, tot creant un perill potencial per als futurs infants del país, que seran nodrits per aquestes mares presents i futures, generalment sense formació. Aquest article analitza les necessitat d’impartir educació a les noies com a part del procés de construcció nacional de Sierra Leone. Destaca una sèrie d’estratègies de consolidació de la pau després de conflictes que podrien ser útils i conclou que tots els agents del país han de promoure, d’una manera o altra, l’educació de noies per a millorar el desenvolupament nacional.

Breu introducció a la recerca en pau transracional i transformació elicitiva de conflictes

2014-11-27T10:45:13+01:00

Aquest article és un resum de la trilogia Moltes paus de l’autor, que en la seva versió original comprèn més de 1200 pàgines. Els volums primer i segon van ser publicats per Palgrave Macmillan a Londres, el 2012 i 2013, mentre que el tercer volum es troba en preparació.

Presenta un ampli ventall d’interpretacions de la pau en la història i la cultura, dividides en les anomenades cinc famílies de la pau: les percepcions energètica, moral, moderna, postmoderna i transracional de la pau / les paus.

Així mateix, s’endinsa en la filosofia de la pau transracional i deriva de la famosa piràmide del conflicte de John Paul Lederach (obra) una percepció sistèmica més àmplia dels conflictes com a fenomen relacional. Presenta una eina d’anàlisi dels processos complexos que s’esdevenen en els “límits humans de contacte en curs”, una ampliació del model piramidal de temes, nivells i capes.

Finalment, presenta la ressonància, la correspondència i l’homeòstasi com a principis del mapatge elicitiu de conflictes com a caixa d’eines metodològica per a l’estudi aplicat dels conflictes.

Unió sagrada: zones frontereres europees qüestionades

2014-11-27T10:45:13+01:00

Sobretot des de la creació de l’espai Schengen (1985; 1995; 2005), l’establiment de l’agència europea Frontex, l’octubre de 2004, i la implantació successiva de les missions integrades de vigilància fronterera, la Unió Europea i els seus estats aliats es manifesten davant els immigrants irregulars com una entitat maniobrable de zones frontereres traïdores i interrelacionades de manera relativament solta. Considerant la tendència actual de diluir dos elements principals de l’estat de dret liberal, és a dir, la jurisdicció i la rendició de comptes, també com a resultat de la gestió fronterera integrada de la Unió Europea, aquest article pretén explorar un seguit d’opcions per a fer públiques aquestes zones de governamentalitat post-westfaliana i per a abraçar la passió per la democràcia en un sentit diferent de la simple gestió. Concretament, aquest article presenta els elements dominants de les operacions governamentals d’Europa en zones frontereres, abans d’analitzar la qüestió de quins actes de desacord s’estan tornant visibles que no sols creuin les antigues fronteres nacionals sinó que també travessin i subverteixin zones frontereres, mentre mostren possibilitats per a l’associació i la reactivitat polítiques que no siguin les que són legitimades per l’estat democràtic liberal. Per a exemplificar aquests actes de desacord, aquest article remet al moviment actual Campament de protesta de refugiats de Viena, al projecte de recerca Arquitectura forense i també al projecte artístic Hotel Gelem. L’objectiu d’aquest article és il·lustrar i advocar per les diferents possibilitats de qüestionar la creixent institució de les zones frontereres europees mitjançant actes elicitius de desacord.

Mapatge elicitiu de conflictes: una eina pràctica per al treball per la pau

2014-11-27T10:45:13+01:00

Aquest article presenta l’eina del mapatge elicitiu de conflictes (MEC), desenvolupada per Wolfgang Dietrich (2012, 2013, no publicada) a la Càtedra UNESCO i Programa de Mestratge d’Estudis de la Pau de la Universitat d’Innsbruck, que cerca de posar en pràctica la filosofia de la pau transracional i l’art de la mediació elicitiva de conflictes. Aquest darrer es basa en el principi rector que la transformació elicitiva no desplega o ofereix una solució de contingut per a un episodi de conflicte, sinó que proporciona un espai segur per a les parts al qual puguin elaborar canvis en les seves relacions seguint els horitzons de la seva pròpia intel·ligibilitat. En aquest context, la importància pràctica del MEC no rau en la creació de mètodes o receptes prescriptives, perquè la transracionalitat i la mediació elicitiva descarten aquests instruments, sinó en donar suport a les parts en conflicte per trobar unes guies i reconèixer noves vies d’acció concretes dins el seu propi context. Llegit en combinació amb l’article de Dietrich, també publicat en aquest número, i inspirat metodològicament pel mapatge mental, aquesta aportació explora camins pràctics perquè els mediadors elicitius de conflictes puguin trobar un punt d’accés a l’anàlisi de conflictes i cercar orientació en la realitat complexa dels temes, les capes i els nivells. L’objectiu és mostrar els passos que els mediadors elicitius i els equips de facilitació poden emprendre per a crear les possibilitats i les vies d’acció que permetin de recuperar l’equilibri dinàmic del sistema conflictiu.

El dret com a mediació transformativa de conflictes. Un enfocament transracional

2014-11-27T10:45:14+01:00

Aquest article tracta la qüestió de com enfocar el dret i l’activitat jurídica des d’una perspectiva de paus transracionals i dins un enfocament de transformació elicitiva de conflictes. La narrativa del dret es connecta aquí amb les perspectives de les paus energètica, moral, moderna i postmoderna segons Wolfgang Dietrich, tot tractant particularment les mancances d’un enfocament fragmentat del dret per a donar resposta a conflictes socials complexos. L’autora presenta la manera com un enfocament transracional pot promoure la conscienciació i la transformació necessàries d’aspectes fonamentals de les relacions humanes dins l’activitat en l’àmbit jurídic. Per a il·lustrar-ho, el text dóna alguns exemples de diferents camps de la praxi jurídica, que mostren que actualment, hi ha múltiples perspectives jurídiques que interactuen per a tractar els conflictes socials. A més, aquests exemples demostren que un enfocament transracional i transformatiu del dret no sols és possible, sinó que ja s’està duent a la pràctica.