Raúl Rodríguez Ferrándiz

L'article analitza el concepte de transmedia storytelling en la seva dimensió publicitària. En certa manera, les narratives transmediáticas, això és, la disseminació de les trames ficcionals al llarg de suports i plataformes diversos però sinèrgics (lletra impresa, cinema, televisió), van ser emprades en primer lloc en el missatge publicitari, obligat a transmigrar per la seva manca d'un suport exclusiu i a canvi per la vocació de colonitzar-los a tots. Avui dia és el producte cultural ficcional el que retorna a la publicitat el préstec: els universos ficcionals són els marcs més propiciatoris per al consum, no solament de la cultura industrial en si, en qualsevol dels seus suports, sinó de tot un rosari de marques englobades entorn de la narrativa ficcional. Analitzarem detalladament aquest fenomen en una telesèrie nord-americana molt recent,
True Blood (HBO, 2008), encara en emissió, i en tot l'univers ficcional que orbita al seu voltant. La diferència entre els productes culturals en si i les peces publicitàries encarregades de promocionar-los, com ja va veure premonitòriament Adorno, es dissol en un continu crosspromotional, que tendeix a emmascarar també els límits entre les estratègies corporatives i les intervencions del fan.