La mediació en matèria de consum. Aproximació des del dret europeu i espanyol

Resum

Davant l'evident inadequació de la via judicial ordinària per a resoldre conflictes en matèria de consum, es fa necessari trobar models alternatius que, sense excloure les vies administrativa i judicial, resultin més accessibles als consumidors. Tot i que l'arbitratge és el model més difós, la mediació de consum està agafant cada vegada més força entre aquests models alternatius. La mediació de consum no té cap ordenament sistemàtic en el dret intern espanyol, i la normativa relativa a l'arbitratge de consum només fa referència a la mediació per a dir que la seva regulació correspon a les comunitats autònomes, algunes de les quals tenen atribuïda la competència exclusiva en matèria de mediació a través dels seus estatuts d'autonomia. Malgrat que la mediació se sol concebre en matèria de consum com a incardinada dins del procediment arbitral, el procediment ideal seria distingir una mediació vinculada al procediment arbitral (intraarbitral) d'una altra mediació de consum al marge de l'arbitratge (extraarbitral) per tal d'oferir més alternatives de resolució extrajudicial de conflictes, atès que la resolució obtinguda d'un procés de mediació tindrà títol executiu si es tracta d'una transacció judicial o si s'eleva a escriptura pública. La conclusió que se n'extreu és que l'àmbit de consum és especialment propici per a la mediació, però la normativa relativa a l'arbitratge de consum resulta inadequada per a regular-la, per la qual cosa caldrà acudir a la regulació específica de la mediació per a ordenar-ne l’aplicació en aquest àmbit.